Personatge i cançó

KOFI ANNAN
Es el séptimo Secretario General de las Naciones Unidas.
empezó su primer mandato el 1° de enero de 1997. El 29 de junio de 2001 la Asamblea General, por recomendación del Consejo de Seguridad, le nombró por aclamación para un segundo mandato, desde el 1° de enero de 2002 hasta el 31 de diciembre de 2006.
Las prioridades del Sr. Annan como Secretario General han sido la renovación de las Naciones Unidas; el reforzamiento de la labor tradicional de la Organización en las esferas del desarrollo y el mantenimiento de la paz y la seguridad internacionales; el fomento y la promoción de los derechos humanos, el imperio del derecho y los valores universales de igualdad, tolerancia y dignidad humana consagrados en la Carta de las Naciones Unidas; y la restauración de la confianza del público en la Organización buscando nuevos asociados y, en sus propias palabras, "acercando las Naciones Unidas a la gente".

R.E.M - Boy In The Well

Mira esto, soy yo, marchándome.
Mírate ahogándote, expuesto.
Cada vez que he caído, he intentado decir que
El agua esta subiendo.
No querrás quedarte.

* Es esa sensación de hundimiento,
tu sabes lo que esta provocando
Puede ser que tu también lo digas,
Lo veo, lo siento.
Esta ciudad va mal.
Se esta desviando.

** Quieres que sea alguien que nunca podré ser
Mis nuevos amigos me están ofreciendo cosas con las que ni siquiera he soñado
Es hermoso
Quisiera que me aceptaran...

La pista de la pandilla del centro comercial se perdió
en la noble Tennessee, una polilla lunar,
te transformas en crisálida y en látigo.
El agua esta subiendo, intentas escalar.
Una emocionante ovación para el niño en el pozo
*
**
Aquí es en donde miro atrás.
Aquí es en donde te caes.
Aquí es en donde me levanté,
Sacudiéndome el trasero
Aquí es en donde tu truco con la cuerda
Comenzó a parecer viejo.
Un pase rápido para el niño en el pozo
*
**
**

Be, al final he aconseguit penjar-ho jo sola! XD He trigat una mica, però... ho sento, la proxima vegada seré més ràpida.

Ets el meu amic invisible?

El fet que jo m'esforci per crear una cosa que a tu t'agradi, i que tu facis el mateix per una altre persona, i aquesta per un altre, i per un altre, i per un altre... és el que dóna sentit a l'Amic Invisible.

Gràcies a tots per esforçar-vos per fer somriure els altres. No hem d'oblidar que això ho hem de seguir fent tot l'any (un grup acostuma a funcionar bé si les persones que en formen part es cuiden entre elles)

l'Amic Invisible

Crònica de... aktivitat kultural '05

I després de tantíssima expectació (gran nombre de manifestants han estat dormint durant dies i dies davant la redacció esperant la nostra crònica) inaugurem l'any publicant en primícia el reportatge del Catalunya-Paraguai....

Crònica de L'Home del Kuento
Fotos per Kaputxeta~Press
Cor Oberts assistents: Frikman el Suek, Aladino, l'home del Kuento i Kaputxeta.


**Cor Obert no es fa responsable de les opinions expressades pels seus membres


"Tot va començar un bonic dia de mitjan finals de desembre, començades ja les vacances en k l'amic Jordi Roche, president d la Federació Catalana d Futbol anunciava k, després d flirtejar amb la possibilitat d k fos Camerún, es feia oficial k la selecció k s'enfrontaria a la nostra seria la mundialista Paraguay. Immediatament, els mecanismes culturals dels k disposa Kor es van posar en marxa: el Jordi i jo vam començar a buscar gent, fer números i comprar entrades (això ell). El dia s'anva acostant, i cada cop sentiem la fresa del goig més intensa als nostres cors. Arribat el dia, comprovàrem amb una mica de frustració k no hi havia hagut el recolzament esperat, i k el Suek, Kaputxeta, Aladino i un servidor, l'Home del Kuento, estaríem com a única representació dels k intentem millorar com a persones en aquest santuari del bon futbol k anomenem Camp Nou. Anàvem adequadament vestits, samarretes, senyeres i fins hi tot noves arracades sumaven esforços a l'hora de defensar la nostra NACIÓ.
Arribàvem al gol sud, segona graderia disposats a passar una vetllada fastuosa. I començà el partit, tot i que sense la Gemma (la botiflera arribà tard **van ser 5 miserables minuts...**). Catalunya sortia amb una alineació digne de recordar per la seva manca d'estrelles (Valdés, Curro Torres, Oleguer, Lopo, Capdevila, Sergio, Roger, Coro, Celades, Pinilla i Sergio García): faltaven Puyol, Luque, Cesc, Piqué, Xavi, Iniesta (és manxec però l'hem nacionalitzat), Luis García (pronunciat garsia), Tamudo (aquest no el vaig trobar a faltar gaire). De Paraguay només sé que jugaven Delio Toledo, Acuña i un tal Diego López, k ens va fer el gol. Weno, pos axò.... la primera part va ser sobretot una lluita aferrisada contra el fred k ens envaïa, clar enviat d Rajoi, Acebes, Zaplana, Jimenez Losantos.... algunes baralles amb la policia dls nostres amics d 1a graderia, l'onada, el "boti, boti"... contribuïen a evitar la nostra congelació, incrementada després dl k el petardo d Sergio García enviés un penal a prendre per ******* (la censura, nois). Gran primera part d Pinilla.

A la mitja part, i mentre m'estava comprant frankfurts i un refresc (tot sigui dit, se'l van fotre kuasi tot ells **la odissea de comprar una fanta de llimona bé que val una petita comissió...o no?**), va sortir l'únic, el gran, l'inconfusible, l'irrepetible..... Peeeeep Guardiola!!! Axí començava la segona part, amb un gran gol als 14 min de Jonathan Soriano (k hi fa akest home a l'espanyol?), k ens posava per davant. Llàstima k al cap d 10 min l'amic Diego López ens empatés.... el partit no va ser gaire més, grans passades d'en Pep i domini català amb aproximacions a l'area paraguaya als instants finals (i un clar penal no xiulat a favor nostre). Cansats, fent-nos fotos, vam tornar a casa, no abans d k la gemma s'adonés k havia perdut la seva estelada.... Vamos, una nit memorable.

L'Home del Kuento

PD: una NACIÓ, una SELECCIÓ"