I finalment, i davant del gran nombre de peticions rebudes, oferim en exclusiva el reportatge de la setmana: "PereJoan el Cuentista" o "Com amenitzar un tarda de CorObert 3-4"
"...Cuenta la història que tot va començar un dissabte a la tarda, un dissabte normal, un col·legi normal, cinc persones no tan normals que van decidir anar a Cor Obert en ple pont. Evidentment, i com a Cor Obert 3-4 que som, vam dissenyar (amb l'inestimanble col·laboració del "monitor-responsable-monitor-responsable-Oscar" i la "monitora-corcó-monitora-corcó-Glòria") una activitat des de la més profunda profunditat i de manera responsable i raonada: el "mundial" de futbol va ocupar les dues primeres hores, durant les quals es va demostrar que no només hi ha potencial futbolístic dins la secció masculina del grup.
Després d'això, i comptant amb la presència del Jordi, es va procedir a discutir la següent activitat: malgrat el suport que van tenir activitats com la de "les tortuguitas" o l'escondite pel col3le, la opció vencedora acabà sent el joc "de la bandera" (mundialment conegut per tothom). I aquí és on va començar la desgràcia. després d'un primer atac aferrissat per part de l'equip A, que va assolir el seu opbjectiu tot i deixant dues víctimes de guerra (entre les quals em compto), l'equip B començà a organitzar-se estratègicament. L'educació i formalitat que ens caracteritza va portar a la realització de la "foto de grup", durant la qual un perillosament actiu membre de l'equip B (que anomenarem J.O.S.M. el perico per tal de mantenir-ne l'anonimat) va entonar amb força l'himne del seu equip, un tal "Espanyol". Això va encendre la sang culé del nostre protagonista, que en una acció tan heroica com estúpida es llençà a l'atac. El resultat:
Ni el gel ni les cures intensives a les quals vam sotmetre el nostre heroi van ser suficients per alleujar el dolor que va patir en l'instant en què, inteligentment, va trepitjar la pilota que hi havia al terra (evident objecte terrorista). Tot i que els que el coneixen l'anomenen "l'home del cuento", aquest cop la situació va ser extremadament dramàtica i va caler el trasllat a una institució sanitària per evitar que seguís el patiment. Diagnòstic: Esguinç de turmell, el cap una mica a tres quarts de 15, i una setmana a la pata coixa. Un dissabte per recordar."
Fi
Aquest 2 dies viscuts a la sortida de Nadal de l'Associació ens han ajudat a preparar el Nadal amb alegria i il·lusió de fer feliços els altres! Gràcies per les estones compartides i per estar dispossats a qualsevol cosa... Aquí en tenim una petita mostra ;-)
Com ho heu viscut vosaltres?