Busca'm

El passat diumenge 20 de novembre els Cor Oberts de Sants-Les Corts van arribar a la porta del cole i van veure que el monitors no hi eren... Els havien d'anar a trobar a la platja de la Barceloneta fent un recorregut i una prova que van trobar en un sobre (que va costar de trobar... jejeje). Però finalment ens van trobar i vam poder fer la resta de l'activitat. Aquí tenim la prova


Bé, ens veiem a la Trobada d'Advent els dies 2,3 i 4 de desembre! Recordeu que ens heu de dir si veniu o no com a molt tard el dilluns dia 28!!!

Molta sort amb els exàmens!!!

Pere Casaldàliga

"El que em fa a mi no és el que tinc, el que em fa és el que sóc, el que estimo, les raons de la meva vida... El que dono és el que em fa, no el que tinc. Quan més dono, més tinc perquè sóc més. Quan més tinc i menys dono, tinc menys perquè sóc menys"... Aquestes paraules em semblen plenes de sentit quan les escolto en aquest ambient (a Sao Felix do Araguaia, Brasil), però que em sonen utòpiques si m'imagino a Barcelona (diu el periodista que l'entrevista)

"Jo no vull dir que tothom sigui frare. El que passa és que la gent actua com si digués: jo no sóc jo, sóc les meves coses. Per alguns, primer són les seves coses i després ells. Jo sóc només un penja-robes de coses... Em sembla que la humanitat s'està frivolitzant molt. El consumisme consumeix la dignitat humana"

Extret del llibre: Descalç sobre la terra vermella. Vida del bisbe Pere Casaldàliga. Escrit per en Francesc Escribano.

Aquí us deixem el text que vam llegir l'últim dia a Cor Obert. Pels que no vau venir: vam explicar una mica la vida de Pere Casaldàliga, un capellà català que és bisbe al Brasil. A partir d'ara, cada setmana, parlarem d'un personatge important que ha donat part de la seva vida pels altres, o per construir la història, o per algun dret... Els personatges els vam repartir entre les persones que van venir dissabte, però encara queden personatges per aquells que no vau venir. Aquells que no tingueu personatge, demaneu-nos un diumenge.

Doncs res més, ens veiem diumenge a les 11:00 a la porta del cole. Sigueu puntuals!!!

Petons

Els monis

El que Quiera entender ke entienda...

-El que quiera entender, que entienda ( Magö de Oz)

Cuánto ha de esperar para al fin poder hallar la otra mitad de mí
que me acompañe a vivir.
Nadé tiempo en un mar de apariencia, y ahogué el amor.
No sé puede ocultar el perfume de una flor.
Cuánto me cuesta sobrevivir, cuánto sonreír sin poder quitarme el antifaz que me disfraza de normal.
Y volveré a buscarte allí hasta donde estés, tan sólo quiero amarte y poder tener alguien en que apoyarme alguien en quien volcar todo el amor que cercenó el qué dirán ...

No más miedo a entregar mis labios sin antes mirar, no más miedo a acariciar nuestros cuerpos y soñar. a la mierda con el armario y el diván y si hay que luchar,
luchar es educar, que en asuntos del corazón no hay regla de dos.
Que somos distintos, somos iguales no más guetos, alza la voz. Y volveré a buscarte allí hasta donde estés...
Y cuando llegue el final el otoño de nuestro amor yo te esperaré. Mientras, vive y lucha por tener derecho a elegir con qué cabeza tu almohada compartir.
Orgulloso de ser quien eres y no como deberías ser.

Cuanto me cuesta sobrevivir cuanto sonreír sin poder quitarme el antifaz que me disfraza de normal.
Y volveré a buscarte Allí hasta donde estés ...

Weno aki teniu la lletra de la cançó espero ke ens faci kanviar el xip i com diuen els mago: " nos de igual con kien se acueste kada uno, tios tias o todo a la vez ..." Un comentaqri poc afortuant per el grup on ens trobem potser si , potser no .... jeje

P.D : va per tots akells ke veu kaure a les meves mans aket es el petit Hitman jejeje

Cuestión de prioridades

Que las palabras sean mas lentas que las balas que las baladas ya no sean para dos

Que tus latidos que antes eran de cualquiera aora solamente suenan por amor

Que el prisionero ya no pose con cadenas que las melenas no son solo rock and roll Que una moneda nunca compre un sentimiento pues si de algo me arrepiento es de haber comprao tu amor

Y que la falda sea tan corta como quieras que el problema es del que mira y no encuentra explicacion

A mi me preocupan mas los niños que mueren de hambre

Pero si me apuras me dan mas pena sus madres

Perdonen sus gobernantes esta mia ignorancia

No entiendo que en pleno año 2000 a mil kilometros de aqui se estan muriendo de hambreeeee

Que la metralla se convierta en chocolate para comerla o fumarla que mas da

Y que mi hijo sea del sexo que sea tenga una salud de hierro y se parezca a su mama

Que en la vida no se pierdan las pateras y los desastres naturales se repartan

Que el perro flaco parece todo son pulgas nunca he visto un maremoto arrasar "quinta avenue"

Y que las ropas esten sucias o esten rotas casi nunca estan greñidas con tener buen corazon

A mi me preocupan mas los niños que mueren de hambre

Pero si me apuras me dan mas pena sus madres

Perdonen sus gobernantes esta mia ignorancia

No entiendo que en pleno año 2000 a mil kilometros de aqui se estan muriendo de hambreeeee

Se estan muriendo de hambre y no les damos de comer

Nos lo gastamos todo en tanques pa podernos defender ¿De que? ¿De quien?

De vuestros putos ombligos mercenarios arrogantes que se den por aludidos

Los putos asesinos que los estais matando de hambreeeee

Ep Cor oberts!!! No us oblideu que aquesta setmana quedem dissabte per la tarda. Fins demà!!!

Els monitors

Sortida al Masnou

El cap de setmana del 22 i 23 d'octubre hem anat a l'alberg del Masnou aquesta colla d'aquí. Ha estat un cap de setmana molt guai! Hem tingut temps per tot: per riure, per pensar, per buscar, per trobar, per veure, per admirar, per correr, per descansar, per estudiar, per desconectar, per compartir, per servir, per deixar-se estimar, per parlar, per no dormir, per imaginar, per decidir, per planejar, per somiar, per actuar, per... ser cor oberts :-)

Vols explicar alguna cosa del cap de setmana? No ho dubtis... fes click a Comments

Recordeu que el proper dia que ens veiem es el dissabte dia 5 de novembre. La propera setmana no fem Cor Obert perquè és pont.

Sort amb els exàmens i fins aviat!!!

Qui està a l'altra banda de la tanca? [Somos distintos, somos iguales...]

Esta es la vida del emigrante,
del vagabundo del sueño errante.
Coge tu vida en tu pañuelo,
con tu pobreza tira pa'lante.

Si encuentras el camino
si encuentras tu destino
tendrás que irte a ese lugar.
El polvo del camino
cubre tu rostro amigo
con tu miseria a ese lugar.

Un dios maldijo la vida del emigrante
serás mal visto por la gente en todas partes
serás odiado por racistas maleantes.
Y la justicia te maltrata sin piedad.

Todos hermanos. Todos farsantes
hacen mentiras con las verdades
buscas trabajo y tienes hambre
pero no hay sitio pal emigrante.

Celtas Cortos, El emigrante.

Quina peça de cor obert volem ser?

N'hi ha que no saben quina direcció prendre, d'altres tenen ganes de somriure, de passar-s'ho bé i conèixer als altres... i la majoria ve amb la voluntat d'anar cap amunt, però mai se sap....


... molts interrogants per a tothom, però tot un any per resoldre'ls.

CALENDARI DEL PRIMER TRIMESTRE

Hola a tots!!

Aquí arriba el calendari del primer trimestre. No oblideu d'apuntar-vos a l'agenda totes les dates!!!
Ens veiem diumenge a les 11!

Els monitors

Camp de treball

Hola!
Aquí arriba una foto del Camp de Treball a Castellar de N'Hug. Els i les que vau estar ens podrieu explicar alguna cosa més de l'experiència...
Ah! I no oblideu que hem quedat el diumenge a les 11h a la porta del cole del carrer Vallespir. Us esperem!!!

Quí ens ha de dir què hem de fer?

QUI ENS HA DE DIR EL QUE HEM DE FER?

La edad del porvenir

LA EDAD DEL PORVENIR

Nos dictan siempre, somos la edad del porvenir.

Nos van dictando, como nacer, como vivir.

Nos dictan normas, que sin querer hay que cumplir.

Nos dictan todo, porque hay que saber elegir.

Nos dictan flores, y no nos dan con qu, crecer.

Nos dictan frases, sin enseñarnos a aprender.

Nos dictan coros, para estudiarnoslos con fe.

Nos dictan cambios, con que amarrarnos a una red.

ESTRIBILLO:

Nos han contado, que los hermanos

son los que dictan, sin dar la mano

y nos han dicho, que lo que o¡mos es as¡.

Tiramos dados, que cuentan poco en el saber.

Nos salen granos, en una edad de no entender.

Nos dictan normas...

ESTRIBILLO:

Nos llevan raudos, hacia un mañana

que se nos borra, que se empaña

y nos han dicho, que lo que somos está ah¡.

Nos dictan normas...

Benvinguts!!!

Hola Cor Oberts!
Benvinguts al nostre blog! Poc a poc l'anirem construint entre tots i l'anirem convertint en el nostre espai de trobada virtual. Ens servirà per compartir el que fem al grup, pensaments, sentiments, propostes, noves idees, il·lusions, somnis... Ja anirem veient com va!

Per cert, suposo que ja ho sabeu, però recordeu que ens trobem aquest dissabte dia 1 d'octubre a les 16:00 al cole de Les Corts.

Us esperem a tots!