I després de tantíssima expectació (gran nombre de manifestants han estat dormint durant dies i dies davant la redacció esperant la nostra crònica) inaugurem l'any publicant en primícia el reportatge del Catalunya-Paraguai....
Crònica de L'Home del Kuento
Fotos per Kaputxeta~Press
Cor Oberts assistents: Frikman el Suek, Aladino, l'home del Kuento i Kaputxeta.**Cor Obert no es fa responsable de les opinions expressades pels seus membres"Tot va començar un bonic dia de mitjan finals de desembre, començades ja les vacances en k l'amic Jordi Roche, president d la Federació Catalana d Futbol anunciava k, després d flirtejar amb la possibilitat d k fos Camerún, es feia oficial k la selecció k s'enfrontaria a la nostra seria la mundialista Paraguay. Immediatament, els mecanismes culturals dels k disposa Kor es van posar en marxa: el Jordi i jo vam començar a buscar gent, fer números i comprar entrades (això ell). El dia s'anva acostant, i cada cop sentiem la fresa del goig més intensa als nostres cors. Arribat el dia, comprovàrem amb una mica de frustració k no hi havia hagut el recolzament esperat, i k el Suek, Kaputxeta, Aladino i un servidor, l'Home del Kuento, estaríem com a única representació dels k intentem millorar com a persones en aquest santuari del bon futbol k anomenem Camp Nou. Anàvem adequadament vestits, samarretes, senyeres i fins hi tot noves arracades sumaven esforços a l'hora de defensar la nostra NACIÓ.

Arribàvem al gol sud, segona graderia disposats a passar una vetllada fastuosa. I començà el partit, tot i que sense la Gemma (la botiflera arribà tard
**van ser 5 miserables minuts...**). Catalunya sortia amb una alineació digne de recordar per la seva manca d'estrelles (Valdés, Curro Torres, Oleguer, Lopo, Capdevila, Sergio, Roger, Coro, Celades, Pinilla i Sergio García): faltaven Puyol, Luque, Cesc, Piqué, Xavi, Iniesta (és manxec però l'hem nacionalitzat), Luis García (pronunciat garsia), Tamudo (aquest no el vaig trobar a faltar gaire). De Paraguay només sé que jugaven Delio Toledo, Acuña i un tal Diego López, k ens va fer el gol. Weno, pos axò.... la primera part va ser sobretot una lluita aferrisada contra el fred k ens envaïa, clar enviat d Rajoi, Acebes, Zaplana, Jimenez Losantos.... algunes baralles amb la policia dls nostres amics d 1a graderia, l'onada, el "boti, boti"... contribuïen a evitar la nostra congelació, incrementada després dl k el petardo d Sergio García enviés un penal a prendre per ******* (la censura, nois). Gran primera part d Pinilla.

A la mitja part, i mentre m'estava comprant frankfurts i un refresc (tot sigui dit, se'l van fotre kuasi tot ells
**la odissea de comprar una fanta de llimona bé que val una petita comissió...o no?**), va sortir l'únic, el gran, l'inconfusible, l'irrepetible..... Peeeeep Guardiola!!! Axí començava la segona part, amb un gran gol als 14 min de Jonathan Soriano (k hi fa akest home a l'espanyol?), k ens posava per davant. Llàstima k al cap d 10 min l'amic Diego López ens empatés.... el partit no va ser gaire més, grans passades d'en Pep i domini català amb aproximacions a l'area paraguaya als instants finals (i un clar penal no xiulat a favor nostre). Cansats, fent-nos fotos, vam tornar a casa, no abans d k la gemma s'adonés k havia perdut la seva estelada.... Vamos, una nit memorable.

L'Home del Kuento
PD: una NACIÓ, una SELECCIÓ"